TORNA FÍSICA o QUÍMICA

Castelló de la Plana
R. Stefan Lukic’ President de l’Associació d’Alumnes del IES Francesc Rivalta de Castelló

L'Associació d'Alumnes de l'IES Francisco Ribalta AAFRARI sol·licita la retirada immediata de la sèrie "Física o Química" que s'emet actualment en Antena3
AAFRARI sol·licita la retirada immediata de la sèrie ja que considera que aquesta totalment desproporcionada, exagera i denigra repetidament la imatge de la joventut actual. Des del primer moment les drogues, l'alcohol, la violència, i sobretot el sexe estan presents al llarg de tota la sèrie.
Malgrat que l'institut en el qual es porta a terme la sèrie és concertat (i no públic, ja que hi ha diversos detalls que delaten aquest fet) també el fet que no es diga en cap moment que és concertat ataca greument la imatge de l'ensenyament públic, ja que es pot donar el cas que sorgisquen comentaris arran de la sèrie de l'estil: "això en l'escola privada i concertada no passa".
Els joves estem farts de la imatge que es dóna de nosaltres per part de la societat en general, i que es plasma clarísimamente en aquesta sèrie. Però no podem permetre aquest tipus d'atacs. Se'ns titlla contínuament d'obsessos sexuals, de drogoaddictes, d'alcohòlics, de violents, d'insolidaris, de maleducats, de fracassats escolars i un llarg etcètera. Aquesta sèrie no fa sols que difondre una imatge pèssima de la joventut actual. I una imatge també pèssima del professorat i de les famílies. Les quals no apareixen absolutament en la sèrie.

I el realment sorprenent d'aquesta sèrie és que a la franja d'edat a la qual va destinada és segons la pròpia cadena: per a més de set anys. No pensem que per a xiquets de set anys siga adequat veure per exemple com s'insinua una fel·lació, o per exemple veure com a un xiquet immigrant xinès se li pinta amb un spray i un dels seus professors no li incita que denuncie, sinó que és més, li diu a l'alumne que ha estat acorralat: "que el millor serà deixar-lo passar....". No oblidem que la televisió juga avui dia un paper socializador molt important. I hem de demanar i exigir a les televisions un poc més de autocontrol. No podem permetre que series com aquestes ataquen tan greument als joves d'avui dia. I menys podem permetre que vagen destinades a un públic fàcilment influenciable, i que fàcilment pot arribar a copiar els models que veu en la televisió.

Per tot això AAFRARI sol·licita la retirada immediata d'aquesta sèrie. I que també siga retirada la sèrie de la pàgina Web d'antena 3. En la qual estan accessibles a qualsevol menor, en qualsevol moment, i des de qualsevol lloc.

La segona notícia ens produeix satisfacció. La nostra joventut es mou i analitza el que veu. Els alumnes de l'Institut Ribalta, del que tan grats records guarde, protesten per la imatge que es dóna sobre la joventut en una sèrie de televisió i exigeixen la desaparició de la mateixa de la graella televisiva.

MVR.-Vinaròs
La resposta de l’ AALQ
Proliferen en els diferents canals de televisió les sèries d'estudiants majoritàriament pertanyents a escoles privades, en les quals es produeixen situacions i problemes en uns casos totalment allunyats de la realitat d'un centre educatiu i en uns altres en els quals el conflicte es resol bé amb grans dosis de moralina, o per contra s'accepten solucions que, com bé diuen els propis companys del Ribalta, no mostren pautes normals de comportament.

Per això, vull felicitar als companys del Ribalta per la seua actuació. Als responsables de l'associació d'alumnes per la seua capacitat de mobilitzar i transmetre la necessitat de canviar aqueixa imatge negativa de la joventut. I al professorat, que ens continua educant en valors, d'entre els quals eixirà la nostra futura societat. Futurs valors en els quals la societat posa la seua esperança, perquè confien en nosaltres, en nosaltres els adolescents, en la nostra capacitat per a ser crítics, per a analitzar i valorar, perquè, a pesar d'aquesta imatge negativa que en ocasions projecten sobre nosaltres. Volem que ser autèntics ciutadans i ciutadanes educats en la llibertat, en el respecte mutu i en la igualtat.

BEIJING 2008 ‘LA XINA JUGA BRUT AMB ELS ANIMALS’

Fa més d'un any, que des de l'organització ‘AnimaNaturalis’, es ve reivindicant i exigint a les autoritats xinesa i olímpiques la fi a les atrocitats que es cometen rutinàriament contra els animals a Xina. Simplement cal obrir un poc els ulls per a veure que en xinesa no només es violen drets humans, sinó també animals, i les autoritats del govern comunista xinès segueixen sense voler obrir els seus ulls i el seu cor per a prohibir les pràctiques més escandaloses del comerç xinès de pells, la matança d'animals per brots de ràbia, les granges de bilis d'ós i les granges de tigres, o el consum de carn de gos i gat. No obstant això, el govern xinès no ha aprovat fins a ara ni una sola llei que protegisca als animals. Fa més d'un any també que les organitzacions de defensa dels animals boicotegen a Xina, els seus productes i el seu turisme de cara a la celebració dels JJOO a l'agost d'enguany, i ara tornen a la càrrega malgrat l’engranatge repressiu comunista. En Occident, som molts els qui es estem mobilitzant perquè aquesta informació arribe al públic. Així mateix, estem fent arribar aquesta informació als, esportistes i delegats que assisteixen als JJOO Mahatma Ghandi va dir una vegada que “la grandesa d'una nació i el seu progrés moral es poden jutjar per la manera que es tracta als seus animals”. Sota aquest punt de vista, la veritable debilitat i vulnerabilitat de Xina es fan evidents. S'insta que el govern comunista reconega el dany comès a la reputació del seu país. L'èxit de Xinesa en l'economia depèn de la ignorància dels consumidors i la ceguesa voluntària d'altres nacions. No obstant això, la violència comesa contra els animals en el seu país ha guanyat l'atenció de consumidors i líders mundials. El món no tolerarà més la crueltat despietada Xinesa contra els animals, i això s'intenta fer saber ara mentre celebren els JJ.OO. i fins que el govern xinès no prenga mesures.

XENOFÒBIA A LES AULES

El racisme cala en les aules. Dos terços dels alumnes rebutgen treballar al costat de marroquins i gitanos.

Un gerro d'aigua freda en ple debat sobre la integració en les aules. Els alumnes espanyols són poc tolerants amb els estrangers, sobretot si han d'acostar el muscle junts en l'escola. La major discriminació la pateixen els marroquins i els gitanos. Quasi dos terços dels estudiants espanyols de secundària no veurien bé compartir tasques amb ells, segons un estudi de l'Observatori Estatal de Convivència Escolar, organisme del Ministeri d'Educació. L'enquesta s'ha realitzat entre 23.100 estudiants d'educació secundària i més de 6.000 professors en 300 centres, públics i privats, de totes les comunitats autònomes excepte Catalunya. Se cerca determinar la qualitat de la convivència en les escoles i els obstacles que es presenten per a assolir-la. La disposició dels joves per a compartir tasques amb alumnes estrangers millora un poc cap als alumnes llatinoamericans o els procedents de l'Àfrica negra, encara que segueix sent negativa. Quasi la meitat dels adolescents espanyols (un 46%) estan gens o poc disposats a treballar amb un llatinoamericà. I més de la meitat rebutjaria a un jueu com company de pupitre. Els millor acceptats són els europeus occidentals i els nord-americans. Els col·lectius d'estudiants gitanos, jueus i marroquins estan "sota un risc molt important de patir intolerància", en opinió de María José Díaz-Aguado, directora de l'estudi i catedràtica de Psicologia d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid. És un fet greu perquè, segons l'experta, pel que fa a aquestes minories "no hi ha hagut una millora en els últims anys". Aquests resultats "no fan més que corroborar la reproducció de discursos racistes dels adults cap a grups molt estigmatitzats per la societat". Així opinen Silvia Carrasco i Maribel Ponferrada, del grup d'investigació Emigra, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons les dades d'un estudi sobre convivència i conflicte que van realitzar en els centres de secundària catalans, els alumnes estrangers "pateixen un nombre major de situacions d'intimidacions i d'agressions verbals i físiques" que els altres. L'essència d'aquest rebuig, en opinió de Mariano Fernández Anguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca, són els prejudicis i el xoc entre diferents maneres de vida. "L'escola és un menut microcosmos que respon a la societat d'al voltant", opina, i conclou que, precisament per això, és el millor lloc per a aprendre a conviure. Les dades que reflecteix aquest pols a l'opinió dels propis alumnes no és el que preocupa a aquest expert en educació intercultural, sinó "si els centres tenen o no projectes" per a ajudar a millorar aquests problemes. Aquesta disposició negativa per a treballar amb determinats estrangers en les aules no es tradueix, no obstant això, que els adolescents abracen actituds violentes cap a les minories. Més del 90% dels estudiants de secundària no dóna suport als grups que promouen la xenofòbia o la violència contra marroquines, gitanos i jueus, encara que segueix havent un 8% que declara obertament la seua simpatia per ells. El racisme explícit pot dur que aquests estudiants siguen captats per col·lectius xenòfobs i violents. Una mica que és preocupant, perquè "racisme i rebuig a la democràcia van units", assenyala Díaz-Aguado. En opinió del catedràtic Fernández Anguita, s'està vivint un moment de "ressaca" davant la immigració, "encoratjat pel debat polític i la crisi econòmica", però que no considera especialment alarmant. El que li inquieta és que els col·legis solen ser "disciplinats en el formal", açò és, políticament correctes a l'hora de parlar de tolerància i respecte, però que el simple discurs "no garanteix, en absolut, que l'escola preste aqueixa ajuda". La solució, segons l'expert, començaria amb l'elaboració de projectes concrets que ensenyen als joves a afrontar els problemes de convivència. Mentre que quasi el 90% dels professors que van contestar l'enquesta del Ministeri d'Educació pensa que en els seus centres es treballa per a promoure una bona acollida dels alumnes estrangers, només el 64% dels alumnes està d'acord. Existeix la mateixa majoria de mestres (un 70%) que creuen que en l'escola es parla de racisme i del dany que provoca, com estudiants que no ho perceben en absolut. A més, un de cada quatre pensa que la tolerància i el respecte a les cultures no s'inclou dins de la seua formació contra la violència.

PER QUÈ ENS COSTA TANT PARLAR ANGLÈS?

Què és un espanyol? Algú que es passa la seua vida aprenent anglès. I, es podria afegir, que mai ho aprèn. Búlgars, hongaresos i turcs són els únics que al·leguen parlar menys anglès que els espanyols. El 65% dels espanyols reconeix que no és capaç de parlar, ni de llegir ni d'escriure en aqueix idioma. Per quin ho parlem tan mal?
És cert que es tracta d'un problema arrossegat. La dictadura de Franco va tancar les fronteres a l'anglès durant 40 anys, es va centrar en la defensa de l'espanyol i Espanya es va convertir així en un país acostumat a veure cinema doblegat. En l'actualitat, el domini de l'anglès segueix sent un dels factors educatius que més marca la diferència entre unes classes socials i altres, d'ací l'èmfasi en els últims anys que els col·legis públics siguen bilingües o, com ha proposat CIU, la necessitat que els col·legis impartisquen algunes assignatures en anglès per a donar una solució a aquesta situació que afecte a tots per igual.
"El veritable problema és que, si mires les estadístiques, el percentatge no s'ha mogut a través dels anys", diu Ramon Aspa, director executiu de l'escola d'idiomes de Esade. Les dades són xocants. El 70% dels espanyols reconeix que l'anglès és important o molt important, però només el 4% ho estudia, segons la consultora Ipsos para l'editorial Oceà. L'informe revela que el 17% llig correctament aquest idioma, el 14% ho entén quan ho escolta i el 11% assegura parlar-lo bé. Mentre Espanya emmudia, uns altres prenien avantatge com Portugal i Grècia, que s'adapten lingüísticament a l'ampliació de la Unió Europea, i amb això a la importància de l'anglès com llengua franca. "És el llatí del segle XXI", observa Aspa, que no llença la tovallola: Per quina els telediaris no ens deixen escoltar la veu d’ Obama? En lloc de doblegar no es pot subtitular?".
També és veritat que ens podem refugiar en l'excusa del "pitjor són ells" per als idiomes. "Nosaltres parlem millor anglès del que els anglesos parlen espanyol", apunta l'acadèmic Álvaro Pombo. I hi ha bons exemples, com els ’rock ’n’ rollers espanyols de Dover, que componen i canten en l'idioma de Shakespeare. Empara Plans, guitarrista i una de les veus de Dover, va aprendre estudiant un any en Estats Units. "Simplement triem aquest idioma perquè ens apetia, ens sentim més còmodes", diu. Cada vegada més, els espanyols necessiten l'anglès per a treballar. Javier va viatjar fa 40 anys a Anglaterra, on va passar tres estius arreplegant maduixes i servint cafès fins que el seu nivell va ser acceptable. Marta, filla de Javier, també va triar aqueix camí: "Encara que vaig rebre classes durant tres anys, vaig acabar el batxillerat sense ser capaç de mantenir una conversa bàsica, redactar una carta o llegir un periòdic". En Escòcia va viure i va treballar, i en un any va saldar el seu deute. "Allí vaig conèixer a desenes i desenes d'espanyols que havien vingut a cercar el mateix que jo. Això demostra que l'educació espanyola té un problema".
Un problema no: dos. Perquè la inversió, sobretot privada, de les famílies, en aquest idioma, mou milions. El passat any 105.000 espanyols van viatjar a l'exterior per a seguir algun curs d'idiomes. El 94% va estudiar anglès i el 65% d'ells era menor d'edat. Altres 45.000 es van marxar amb una beca del Ministeri d'Educació i Ciència. La majoria es va traslladar a Gran Bretanya i Irlanda, segons l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos en l'Estranger (ASEPROCE), el volum del qual de negoci ascendeix als 300 milions d'euros. Un paquet de quatre setmanes en l'estranger costa entre 2.500 i 3.000 euros. "Som a Europa els quals més exportem amb afany acadèmic", subratlla el seu president Juan Manuel Elizalde. "Els informes europeus ens posen a la cua en anglès, malgrat que som un dels països que més inverteix en el sector públic i privat". Espanya, sent la vuitena economia del planeta, suspèn en anglès, encara que més just seria dir que suspèn en un segon idioma. Ni anglesos, ni nord-americans són uns crak’s en altre idioma. Hi ha una teoria: els països amb llengües que conten amb un gran nombre de parlants, com França i Anglaterra no senten la necessitat d'aprendre altres idiomes. El segur científicament és que l'espanyol no té un cromosoma perdut que li impedisca parlar anglès amb correcció.
El secretari general del Ministeri d'Educació, Alejandro Tiana, confirma la tesi. Tenir una primera llengua forta fa que els seus parlants suporten menys pressió per a aprendre altres idiomes. "En Espanya, el domini de l'anglès encara és insuficient. El sistema educatiu no li ha donat tradicionalment una gran importància a les llengües estrangeres. Encara que pitjors que nosaltres són els anglesos", explica Tiana. Des d'enguany, els xiquets espanyols estudien anglès des de 1º de primària, és a dir, amb sis anys. I a partir de 2009 la introducció de la llengua estrangera s'estendrà al final de l'educació infantil.
No hi ha una edat ideal per a començar a aprendre un idioma, sinó una anàlisi de les característiques de cada país i una decisió que implique a tots. "Existeix l'evidència que començar a una edat primerenca l'aprenentatge d'aspectes centrals, com la gramàtica i la pronunciació, és molt important", afirma la investigadora Nuria Sebastián. Algunes escoles espanyoles ja s'han apuntat a l'anglès de debò i ofereixen assignatures en aqueix idioma. a l'any.
"El sistema educatiu ha de donar el salt qualitatiu i deixar d'ensenyar l'anglès com llengua estrangera i impartir-lo com una habilitat bàsica del sistema", subratlla Miquel Berga, president de l'Associació de Professors i Professores de Catalunya. El problema, segons Berga, és que en la primària i la secundària hi ha mecanismes que garanteixen el contacte amb l'anglès, però en la universitat no. Hi ha diferents iniciatives que tracten de posar-li remei. La Generalitat de Catalunya vol que a partir de 2012, quan acaben les seues carreres els estudiants que les comencen ara, hàgen d'acreditar el seu domini. Els xavals de la comarca catalana de La Selva ho tenen més fàcil que la resta gràcies al milionari i empresari tèxtil Joan Riguera. Milionari i frustrat per haver viatjat a Estats Units sense conèixer l'idioma. Riguera li va posar remei. Va morir en 1997 i va llegar 42 milions de dòlars a la Generalitat perquè els joves de la seua comarca aprengueren anglès.

PER QUÈ ESTUDIAR FRANCÈS?

Després d'haver acabat els exàmens de la selectivitat, entre ells el de la llengua estrangera un s'adóna de la minorització del francès en l'ensenyament secundari (12 alumnes matriculats en la prova de francès en tota la província de Castelló). Certament el francès està desapareixent de les aules, cosa lamentable perquè s'està perdent alguna cosa molt important: ‘el multilingüisme’. Davant els nous reptes que ens planteja la societat actual, una bona formació és imprescindible per a poder superar els reptes amb èxit. Un d’ells que se'ns plantegen, als joves d'avui, societat del demà, és la nostra integració en un món globalitzat, en constant canvi i amb intercanvis amb altres països i altres cultures. Perquè nosaltres els alumnes puguem integrar-nos en la nova Europa, l'ensenyament d'idiomes es fa necessària des dels nivells més bàsics del sistema educatiu. Però, per què estudiar francès, si sabent anglès ja puc accedir a tot el que necessite? Es tracta d'una qüestió clau per al futur. Al llegir en el periòdic les ofertes d'ocupació podem adonar-nos que l'anglès és necessari, quan no imprescindible; el francès comença a ser-lo cada vegada més. Si fa uns anys saber idiomes equivalia a saber anglès, avui dia les ofertes de treball exigeixen el domini de més d'una llengua estrangera. Són moltes les grans empreses internacionals situades a França, o en els nombrosos països francòfons, amb importants relacions comercials amb Espanya. Per altra banda, no hem d’oblidar que amb el país que més relació tenim és el nostre veí: França. No hauríem de deixar de considerar el francès com una llengua de cultura i començar a considerar-la com peça clau per a obrir les portes del difícil món laboral i comercial? La història ens ensenya que la intolerància cap a altres pobles, resultat d'ignorar i al mateix temps menysprear les característiques d'aquests, han originat guerres en les quals la senseraó dominava a tots. Quan nosaltres els estudiants aprenem francès, no solament aprenem un idioma, sinó una cultura i el valor del respecte. Aprenem a respectar les opinions dels altres, els seus costums, la seua història, assolint així una societat més tolerant amb els altres, en la qual haja lloc per a tots. PER QUÈ ESTUDIAR FRANCÈS?
• Perquè vull ser persona, accedir al món del treball i relacionar-me amb els altres i el francès és un instrument ideal per a tot això que també em permet conèixer altres cultures, altres idees, en definitiva conèixer millor el món en què visc i que construïsc cada dia. Sense oblidar ni excloure altres llengües.

PREMIS JUVENILS DE LITERATURA PER A JOVES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

premis juvenils literatura

XVII Premis Juvenils de Literatura Breu
Ja pots presentar les teues obres, de narrativa i poesia, en valencià i en castellà. Termini: 29 d'octubre.
dimarts, 27 / maig / 2008
La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Mislata convoca els PREMIS JUVENILS DE LITERATURA BREU 2008, que es regiran per les bases següents:

1. PARTICIPANTS

1.1. Hi podran participar tots aquells jóvens autors o autores, a títol individual o col·lectiu, residents a la Comunitat Valenciana, amb edats compreses entre els 12 i els 20 anys.

1.2. Cada participant podrà presentar-hi sols una obra.

1.3. Els autors o autores guanyadors en l’edició anterior, en qualsevol de les modalitats, no podran participar en la present convocatòria.

1.4. Els autors o autores guanyadors del premi específic per a jóvens de Mislata o el premi a l’autor/a jove en l’edició anterior no podrà obtenir aquest mateix premi en la present convocatòria.

2. MODALITATS

2.1. S’estableixen quatre modalitats corresponents a dos gèneres amb les seues respectives variants lingüístiques:

Narrativa en valencià.

Narrativa en castellà.

Poesia en valencià.

Poesia en castellà.

3. CARACTERÍSTIQUES DE LES OBRES

3.1. Les obres hauran de ser inèdites i estar escrites en valencià o en castellà, sense límit respecte de l’estil o la temàtica, sempre que respecten els drets protegits per la Constitució.

3.2. Les obres hauran d’estar escrites a màquina o ordinador, amb un tipus de lletra llegible, amb una grandària igual o superior a 12 punts i, amb un interlineat d’1,5 línies.

3.3. Per a concursar en les modalitats de narrativa, l’extensió dels treballs no podrà ser inferior a quatre folis ni superior a vint.

3.4. Per a concursar en les modalitats de poesia, els treballs hauran de tindre una extensió mínima de cinquanta versos i màxima de dos-cents, i podran constar d’un o més poemes.

4. INSCRIPCIONS

4.1. Les inscripcions es realitzaran presentant la documentació següent:

Fitxa d’inscripció correctament emplenada (adjunta a aquestes bases).

Fotocòpia del DNI de la persona participant o de tots els components del grup.

Un sobre amb el treball original i tres còpies. Tant al sobre, com a l’original i les còpies, únicament es farà constar el títol del treball i la modalitat en què s’hi participa, en cap cas el nom de l’autor o autora.

4.2. Les inscripcions hauran d’adreçar-se a la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Mislata i podran presentar-se personalment o per correu als centres joves de Mislata.

4.3. El termini establit per a la presentació de les obres acabarà el dia 29 d’octubre de 2008.

4.4. Si la sol·licitud no compleix qualsevol dels requisits indicats en l’apartat 4.1. d’aquesta base o dels expressats en les bases primera i tercera, la persona interessada disposarà d’un termini de deu dies per esmenar la falta o presentar els documents requerits.

5. RESOLUCIÓ DE LA CONVOCATÒRIA

5.1. Per a la valoració dels treballs presentats pels participants, es nomenarà un jurat compost per persones expertes del món de la literatura, que valorarà i seleccionarà els treballs presentats, tenint en compte la seua qualitat literària.

5.2. La decisió del jurat i el lliurament de premis es realitzarà durant l’acte públic que s’organitzarà a l’efecte .

5.3. El jurat podrà declarar desert qualsevol dels premis.

6. PREMIS

6.1. S’estableixen quatre premis, un per modalitat, dotats amb 450 euros cadascú.

6.2. Així mateix, i per animar la participació de la població juvenil de Mislata i dels escriptors i escriptores més jóvens, s’estableixen els premis següents:

Premi a la millor obra d’autor/a local

a què opten només els i les jóvens de Mislata en qualsevol de les modalitats, dotat amb 300 euros.


Premi a l’autor/a jove

a què opten tots els i les jóvens presentats d’edat compresa entre 12 i 15 anys, dotat amb 300 euros.


6.3. Cada participant només podrà accedir a un dels premis.

6.4. L’Ajuntament de Mislata i Edicions Bromera es comprometen a coeditar els treballs premiats dins de la col·lecció "Lletra Nova". L’autor o l’autora rebran trenta exemplars, i mantindran els seus drets per a una possible reedició o per a la inclusió del seu original en una obra més àmplia.

7. DEVOLUCIÓ DE LES OBRES

Els originals no premiats es podran recollir als CENTRES JOVES DE MISLATA en el termini de dos mesos a partir de la data del veredicte del jurat. Acabat el termini, aquells treballs que no hagen sigut recuperats passaran a formar part del fons bibliogràfic municipal.

8. PROMOCIÓ DELS PARTICIPANTS

L’Ajuntament de Mislata es reserva el dret de publicar les dades de la fitxa d’inscripció que considere d’interés per als jóvens autors.

9. ACCEPTACIÓ DE LES BASES

La participació en aquest certamen comporta la plena acceptació d’aquestes bases.




--------------------------------------------------------------------------------


_Informació als Centres Joves de Mislata:

http://www.mislatajove.org/noticies/i/5944/94/xvii-premis-juvenils-de-literatura-breu

Centre Jove del Mercat. C/ Major, 36. Tel.: 96 399 03 40

Centre Jove Túria. C/ Túria, 13. Tel.: 96 383 71 41

Arxius Associats Fitxa participació 2008

NAIX UN NOU MOVIMENT ASSOCIATIU VALENCIÀ, AUTÒNOM, D'ESTUDIANTS I PER A ESTUDIANTS -- FAECOVA

Després de sis mesos de treball ja ho podem anunciar oficialment, la Federació Autònoma d'Estudiantes de la Comunitat Valenciana FAECOVA està totalment en marxa.
És hora que el moviment estudiantil valencià tinga una organització que realment represente i defense els drets i les necessitats dels estudiants.
Som una Federació, el que significa que aglutinem associacions d'alumnes (i també a estudiants independents que vulguen lliurement participar en aquest projecte), som autònoms el que vol dir que no depenem ideològicament de ningú, la nostra ideologia? defensar els teus drets com estudiant i ajudar-te amb els teus problemes i necessitats!. Som una federació d'estudiantes, açò vol dir que únicament representem a ESTUDIANTS, valga recalcar la paraula… no som una federació de ”gent matriculada en un centre d'ensenyaments mitjans”, sinó d'estudiants. Gent que com la teua passa hores i hores en classe i a casa estudiant preparant-se per al futur. I som de la Comunitat Valenciana, ja que entenem que el nostre territori es mereix d'una vegada per sempre un autèntic i lliure moviment estudiantil que es dedique realment a defensar-te, a ajudar-te, a escoltar-te…..