XENOFÒBIA A LES AULES

El racisme cala en les aules. Dos terços dels alumnes rebutgen treballar al costat de marroquins i gitanos.

Un gerro d'aigua freda en ple debat sobre la integració en les aules. Els alumnes espanyols són poc tolerants amb els estrangers, sobretot si han d'acostar el muscle junts en l'escola. La major discriminació la pateixen els marroquins i els gitanos. Quasi dos terços dels estudiants espanyols de secundària no veurien bé compartir tasques amb ells, segons un estudi de l'Observatori Estatal de Convivència Escolar, organisme del Ministeri d'Educació. L'enquesta s'ha realitzat entre 23.100 estudiants d'educació secundària i més de 6.000 professors en 300 centres, públics i privats, de totes les comunitats autònomes excepte Catalunya. Se cerca determinar la qualitat de la convivència en les escoles i els obstacles que es presenten per a assolir-la. La disposició dels joves per a compartir tasques amb alumnes estrangers millora un poc cap als alumnes llatinoamericans o els procedents de l'Àfrica negra, encara que segueix sent negativa. Quasi la meitat dels adolescents espanyols (un 46%) estan gens o poc disposats a treballar amb un llatinoamericà. I més de la meitat rebutjaria a un jueu com company de pupitre. Els millor acceptats són els europeus occidentals i els nord-americans. Els col·lectius d'estudiants gitanos, jueus i marroquins estan "sota un risc molt important de patir intolerància", en opinió de María José Díaz-Aguado, directora de l'estudi i catedràtica de Psicologia d'Educació de la Universitat Complutense de Madrid. És un fet greu perquè, segons l'experta, pel que fa a aquestes minories "no hi ha hagut una millora en els últims anys". Aquests resultats "no fan més que corroborar la reproducció de discursos racistes dels adults cap a grups molt estigmatitzats per la societat". Així opinen Silvia Carrasco i Maribel Ponferrada, del grup d'investigació Emigra, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons les dades d'un estudi sobre convivència i conflicte que van realitzar en els centres de secundària catalans, els alumnes estrangers "pateixen un nombre major de situacions d'intimidacions i d'agressions verbals i físiques" que els altres. L'essència d'aquest rebuig, en opinió de Mariano Fernández Anguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Salamanca, són els prejudicis i el xoc entre diferents maneres de vida. "L'escola és un menut microcosmos que respon a la societat d'al voltant", opina, i conclou que, precisament per això, és el millor lloc per a aprendre a conviure. Les dades que reflecteix aquest pols a l'opinió dels propis alumnes no és el que preocupa a aquest expert en educació intercultural, sinó "si els centres tenen o no projectes" per a ajudar a millorar aquests problemes. Aquesta disposició negativa per a treballar amb determinats estrangers en les aules no es tradueix, no obstant això, que els adolescents abracen actituds violentes cap a les minories. Més del 90% dels estudiants de secundària no dóna suport als grups que promouen la xenofòbia o la violència contra marroquines, gitanos i jueus, encara que segueix havent un 8% que declara obertament la seua simpatia per ells. El racisme explícit pot dur que aquests estudiants siguen captats per col·lectius xenòfobs i violents. Una mica que és preocupant, perquè "racisme i rebuig a la democràcia van units", assenyala Díaz-Aguado. En opinió del catedràtic Fernández Anguita, s'està vivint un moment de "ressaca" davant la immigració, "encoratjat pel debat polític i la crisi econòmica", però que no considera especialment alarmant. El que li inquieta és que els col·legis solen ser "disciplinats en el formal", açò és, políticament correctes a l'hora de parlar de tolerància i respecte, però que el simple discurs "no garanteix, en absolut, que l'escola preste aqueixa ajuda". La solució, segons l'expert, començaria amb l'elaboració de projectes concrets que ensenyen als joves a afrontar els problemes de convivència. Mentre que quasi el 90% dels professors que van contestar l'enquesta del Ministeri d'Educació pensa que en els seus centres es treballa per a promoure una bona acollida dels alumnes estrangers, només el 64% dels alumnes està d'acord. Existeix la mateixa majoria de mestres (un 70%) que creuen que en l'escola es parla de racisme i del dany que provoca, com estudiants que no ho perceben en absolut. A més, un de cada quatre pensa que la tolerància i el respecte a les cultures no s'inclou dins de la seua formació contra la violència.