Què és un espanyol? Algú que es passa la seua vida aprenent anglès. I, es podria afegir, que mai ho aprèn. Búlgars, hongaresos i turcs són els únics que al·leguen parlar menys anglès que els espanyols. El 65% dels espanyols reconeix que no és capaç de parlar, ni de llegir ni d'escriure en aqueix idioma. Per quin ho parlem tan mal?
És cert que es tracta d'un problema arrossegat. La dictadura de Franco va tancar les fronteres a l'anglès durant 40 anys, es va centrar en la defensa de l'espanyol i Espanya es va convertir així en un país acostumat a veure cinema doblegat. En l'actualitat, el domini de l'anglès segueix sent un dels factors educatius que més marca la diferència entre unes classes socials i altres, d'ací l'èmfasi en els últims anys que els col·legis públics siguen bilingües o, com ha proposat CIU, la necessitat que els col·legis impartisquen algunes assignatures en anglès per a donar una solució a aquesta situació que afecte a tots per igual.
"El veritable problema és que, si mires les estadístiques, el percentatge no s'ha mogut a través dels anys", diu Ramon Aspa, director executiu de l'escola d'idiomes de Esade. Les dades són xocants. El 70% dels espanyols reconeix que l'anglès és important o molt important, però només el 4% ho estudia, segons la consultora Ipsos para l'editorial Oceà. L'informe revela que el 17% llig correctament aquest idioma, el 14% ho entén quan ho escolta i el 11% assegura parlar-lo bé. Mentre Espanya emmudia, uns altres prenien avantatge com Portugal i Grècia, que s'adapten lingüísticament a l'ampliació de la Unió Europea, i amb això a la importància de l'anglès com llengua franca. "És el llatí del segle XXI", observa Aspa, que no llença la tovallola: Per quina els telediaris no ens deixen escoltar la veu d’ Obama? En lloc de doblegar no es pot subtitular?".
També és veritat que ens podem refugiar en l'excusa del "pitjor són ells" per als idiomes. "Nosaltres parlem millor anglès del que els anglesos parlen espanyol", apunta l'acadèmic Álvaro Pombo. I hi ha bons exemples, com els ’rock ’n’ rollers espanyols de Dover, que componen i canten en l'idioma de Shakespeare. Empara Plans, guitarrista i una de les veus de Dover, va aprendre estudiant un any en Estats Units. "Simplement triem aquest idioma perquè ens apetia, ens sentim més còmodes", diu. Cada vegada més, els espanyols necessiten l'anglès per a treballar. Javier va viatjar fa 40 anys a Anglaterra, on va passar tres estius arreplegant maduixes i servint cafès fins que el seu nivell va ser acceptable. Marta, filla de Javier, també va triar aqueix camí: "Encara que vaig rebre classes durant tres anys, vaig acabar el batxillerat sense ser capaç de mantenir una conversa bàsica, redactar una carta o llegir un periòdic". En Escòcia va viure i va treballar, i en un any va saldar el seu deute. "Allí vaig conèixer a desenes i desenes d'espanyols que havien vingut a cercar el mateix que jo. Això demostra que l'educació espanyola té un problema".
Un problema no: dos. Perquè la inversió, sobretot privada, de les famílies, en aquest idioma, mou milions. El passat any 105.000 espanyols van viatjar a l'exterior per a seguir algun curs d'idiomes. El 94% va estudiar anglès i el 65% d'ells era menor d'edat. Altres 45.000 es van marxar amb una beca del Ministeri d'Educació i Ciència. La majoria es va traslladar a Gran Bretanya i Irlanda, segons l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos en l'Estranger (ASEPROCE), el volum del qual de negoci ascendeix als 300 milions d'euros. Un paquet de quatre setmanes en l'estranger costa entre 2.500 i 3.000 euros. "Som a Europa els quals més exportem amb afany acadèmic", subratlla el seu president Juan Manuel Elizalde. "Els informes europeus ens posen a la cua en anglès, malgrat que som un dels països que més inverteix en el sector públic i privat". Espanya, sent la vuitena economia del planeta, suspèn en anglès, encara que més just seria dir que suspèn en un segon idioma. Ni anglesos, ni nord-americans són uns crak’s en altre idioma. Hi ha una teoria: els països amb llengües que conten amb un gran nombre de parlants, com França i Anglaterra no senten la necessitat d'aprendre altres idiomes. El segur científicament és que l'espanyol no té un cromosoma perdut que li impedisca parlar anglès amb correcció.
El secretari general del Ministeri d'Educació, Alejandro Tiana, confirma la tesi. Tenir una primera llengua forta fa que els seus parlants suporten menys pressió per a aprendre altres idiomes. "En Espanya, el domini de l'anglès encara és insuficient. El sistema educatiu no li ha donat tradicionalment una gran importància a les llengües estrangeres. Encara que pitjors que nosaltres són els anglesos", explica Tiana. Des d'enguany, els xiquets espanyols estudien anglès des de 1º de primària, és a dir, amb sis anys. I a partir de 2009 la introducció de la llengua estrangera s'estendrà al final de l'educació infantil.
No hi ha una edat ideal per a començar a aprendre un idioma, sinó una anàlisi de les característiques de cada país i una decisió que implique a tots. "Existeix l'evidència que començar a una edat primerenca l'aprenentatge d'aspectes centrals, com la gramàtica i la pronunciació, és molt important", afirma la investigadora Nuria Sebastián. Algunes escoles espanyoles ja s'han apuntat a l'anglès de debò i ofereixen assignatures en aqueix idioma. a l'any.
"El sistema educatiu ha de donar el salt qualitatiu i deixar d'ensenyar l'anglès com llengua estrangera i impartir-lo com una habilitat bàsica del sistema", subratlla Miquel Berga, president de l'Associació de Professors i Professores de Catalunya. El problema, segons Berga, és que en la primària i la secundària hi ha mecanismes que garanteixen el contacte amb l'anglès, però en la universitat no. Hi ha diferents iniciatives que tracten de posar-li remei. La Generalitat de Catalunya vol que a partir de 2012, quan acaben les seues carreres els estudiants que les comencen ara, hàgen d'acreditar el seu domini. Els xavals de la comarca catalana de La Selva ho tenen més fàcil que la resta gràcies al milionari i empresari tèxtil Joan Riguera. Milionari i frustrat per haver viatjat a Estats Units sense conèixer l'idioma. Riguera li va posar remei. Va morir en 1997 i va llegar 42 milions de dòlars a la Generalitat perquè els joves de la seua comarca aprengueren anglès.
És cert que es tracta d'un problema arrossegat. La dictadura de Franco va tancar les fronteres a l'anglès durant 40 anys, es va centrar en la defensa de l'espanyol i Espanya es va convertir així en un país acostumat a veure cinema doblegat. En l'actualitat, el domini de l'anglès segueix sent un dels factors educatius que més marca la diferència entre unes classes socials i altres, d'ací l'èmfasi en els últims anys que els col·legis públics siguen bilingües o, com ha proposat CIU, la necessitat que els col·legis impartisquen algunes assignatures en anglès per a donar una solució a aquesta situació que afecte a tots per igual.
"El veritable problema és que, si mires les estadístiques, el percentatge no s'ha mogut a través dels anys", diu Ramon Aspa, director executiu de l'escola d'idiomes de Esade. Les dades són xocants. El 70% dels espanyols reconeix que l'anglès és important o molt important, però només el 4% ho estudia, segons la consultora Ipsos para l'editorial Oceà. L'informe revela que el 17% llig correctament aquest idioma, el 14% ho entén quan ho escolta i el 11% assegura parlar-lo bé. Mentre Espanya emmudia, uns altres prenien avantatge com Portugal i Grècia, que s'adapten lingüísticament a l'ampliació de la Unió Europea, i amb això a la importància de l'anglès com llengua franca. "És el llatí del segle XXI", observa Aspa, que no llença la tovallola: Per quina els telediaris no ens deixen escoltar la veu d’ Obama? En lloc de doblegar no es pot subtitular?".
També és veritat que ens podem refugiar en l'excusa del "pitjor són ells" per als idiomes. "Nosaltres parlem millor anglès del que els anglesos parlen espanyol", apunta l'acadèmic Álvaro Pombo. I hi ha bons exemples, com els ’rock ’n’ rollers espanyols de Dover, que componen i canten en l'idioma de Shakespeare. Empara Plans, guitarrista i una de les veus de Dover, va aprendre estudiant un any en Estats Units. "Simplement triem aquest idioma perquè ens apetia, ens sentim més còmodes", diu. Cada vegada més, els espanyols necessiten l'anglès per a treballar. Javier va viatjar fa 40 anys a Anglaterra, on va passar tres estius arreplegant maduixes i servint cafès fins que el seu nivell va ser acceptable. Marta, filla de Javier, també va triar aqueix camí: "Encara que vaig rebre classes durant tres anys, vaig acabar el batxillerat sense ser capaç de mantenir una conversa bàsica, redactar una carta o llegir un periòdic". En Escòcia va viure i va treballar, i en un any va saldar el seu deute. "Allí vaig conèixer a desenes i desenes d'espanyols que havien vingut a cercar el mateix que jo. Això demostra que l'educació espanyola té un problema".
Un problema no: dos. Perquè la inversió, sobretot privada, de les famílies, en aquest idioma, mou milions. El passat any 105.000 espanyols van viatjar a l'exterior per a seguir algun curs d'idiomes. El 94% va estudiar anglès i el 65% d'ells era menor d'edat. Altres 45.000 es van marxar amb una beca del Ministeri d'Educació i Ciència. La majoria es va traslladar a Gran Bretanya i Irlanda, segons l'Associació Espanyola de Promotors de Cursos en l'Estranger (ASEPROCE), el volum del qual de negoci ascendeix als 300 milions d'euros. Un paquet de quatre setmanes en l'estranger costa entre 2.500 i 3.000 euros. "Som a Europa els quals més exportem amb afany acadèmic", subratlla el seu president Juan Manuel Elizalde. "Els informes europeus ens posen a la cua en anglès, malgrat que som un dels països que més inverteix en el sector públic i privat". Espanya, sent la vuitena economia del planeta, suspèn en anglès, encara que més just seria dir que suspèn en un segon idioma. Ni anglesos, ni nord-americans són uns crak’s en altre idioma. Hi ha una teoria: els països amb llengües que conten amb un gran nombre de parlants, com França i Anglaterra no senten la necessitat d'aprendre altres idiomes. El segur científicament és que l'espanyol no té un cromosoma perdut que li impedisca parlar anglès amb correcció.
El secretari general del Ministeri d'Educació, Alejandro Tiana, confirma la tesi. Tenir una primera llengua forta fa que els seus parlants suporten menys pressió per a aprendre altres idiomes. "En Espanya, el domini de l'anglès encara és insuficient. El sistema educatiu no li ha donat tradicionalment una gran importància a les llengües estrangeres. Encara que pitjors que nosaltres són els anglesos", explica Tiana. Des d'enguany, els xiquets espanyols estudien anglès des de 1º de primària, és a dir, amb sis anys. I a partir de 2009 la introducció de la llengua estrangera s'estendrà al final de l'educació infantil.
No hi ha una edat ideal per a començar a aprendre un idioma, sinó una anàlisi de les característiques de cada país i una decisió que implique a tots. "Existeix l'evidència que començar a una edat primerenca l'aprenentatge d'aspectes centrals, com la gramàtica i la pronunciació, és molt important", afirma la investigadora Nuria Sebastián. Algunes escoles espanyoles ja s'han apuntat a l'anglès de debò i ofereixen assignatures en aqueix idioma. a l'any.
"El sistema educatiu ha de donar el salt qualitatiu i deixar d'ensenyar l'anglès com llengua estrangera i impartir-lo com una habilitat bàsica del sistema", subratlla Miquel Berga, president de l'Associació de Professors i Professores de Catalunya. El problema, segons Berga, és que en la primària i la secundària hi ha mecanismes que garanteixen el contacte amb l'anglès, però en la universitat no. Hi ha diferents iniciatives que tracten de posar-li remei. La Generalitat de Catalunya vol que a partir de 2012, quan acaben les seues carreres els estudiants que les comencen ara, hàgen d'acreditar el seu domini. Els xavals de la comarca catalana de La Selva ho tenen més fàcil que la resta gràcies al milionari i empresari tèxtil Joan Riguera. Milionari i frustrat per haver viatjat a Estats Units sense conèixer l'idioma. Riguera li va posar remei. Va morir en 1997 i va llegar 42 milions de dòlars a la Generalitat perquè els joves de la seua comarca aprengueren anglès.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada